La Indicació Geogràfia Protegida de pollastre i capó del Prat és l’únic de l’Estat reconegut amb aquesta denominació específica, i empara als exemplars de la raça catalana Prat. La seva criança natural fa que la seva carn tingui una qualitat gustativa excepcional.
El calçot és una varietat de ceba tendra (Allium cepa). Són cebes poc bulboses i més suaus, blanques i dolces. Per cultivar-los, es parteix del bulb arrencat de la ceba al final d’estiu, el qual es planta tallant-li prèviament la part superior. A mesura que els brots de la ceba van sortint s’han de colgar (o calçar) amb el mateix substrat per tal que quedi més blanquejat.
És un espàrrec blanc allargat, de mida mitjana i de textura fibrosa. Es caracteritza pel sabor lleument amarg al paladar. El Baix Llobregat és la única zona de Catalunya on es fa aquesta hortalissa a causa de les particulars característiques del sòl que necessita, arenós i poc compacte, i del clima, calorós durant els mesos de la collita.
El Baix Llobregat produeix la meitat de les cireres de Catalunya, i n’és la principal comarca productora, amb unes 200 famílies que viuen del cultiu d’aquesta fruita, sobretot a les zones muntanyoses de la comarca. La població de Sant Climent de Llobregat, fins i tot, va rebre el nom de Cirerer del Llobregat durant la primera meitat del segle XX.
La carxofa (o escarxofa, com tradicionalment se l’anomena al Baix Llobregat) és la verdura més emblemàtica del Prat i de la comarca. Té més de cent anys d’història i és la reina dels cultius del Delta, amb més de 500 ha. conreades al Baix Llobregat i amb una elevada qualitat.
El patrimoni més gran d’un país es transmet des dels fogons.