El patrimoni més gran d’un país es transmet des dels fogons.
Fer volar la imaginació és un dels privilegis que ningú ens pot prendre. A mi m’agrada fer-ne ús, i, sense deixar de trepitjar de peus a terra, dia a dia vaig anar somiant en un restaurant de conte, on les taules no tindrien potes, on els clients s’oblidarien del pas del temps, on els cuiners no estarien tancats i podrien anar a collir les seves herbes, on tot seria una sorpresa…
Ha estat un camí molt llarg i gens fàcil que només es podia recórrer amb molta il·lusió i em l’ajuda de totes les persones que tinc al costat, família, amics, companys de feina…, i una mica de follia; de vegades s’ha de passar del seny per fer un restaurant com el que hem fet.
No em correspon a mi dir si sóc o no un bon cuiner, això és cosa vostra. El que sí que us puc assegurar és que a cada servei tots els folls que estem en el restaurant hi posem tanta il·lusió i tant esforç com és possible.
“Allò que valora un ésser humà no està en el que sap, sinó en què diu i fa amb el que sap.”
Muñoz Espinalt